Fa dos setmanes escrivíem ací al voltant d’una hipòtesi racional al voltant del suposat gir a la dreta del PSPV-PSOE, clarament impulsat des dels despatxos del Palau. La batejàrem com la “hipòtesi Ciudadanos” i explicaria iniciatives d’aspecte molt poc socialdemòcrata com baixades d’impostos a l’engròs sense garantir el finançament dels serveis públics.
La veritat és que este dimecres podríem publicar el mateix article però prenent com a exemple la proposta reincident de bonificar al 99% l’impost de successions i donacions a empreses de més de 10 milions d’euros de facturació anual. Traduït al llenguatge humà: els socialistes valencians volen que les empreses grans o molt grans - com per exemple, un nom a l’atzar, Mercadona – tinguen el mateix tractament fiscal que el forn del cantó del teu carrer a l’hora d’heretar o transmetre en vida el negoci. Per a més informació, este article ho explica de forma ben entenedora.
Este canvi xoca, com és lògic, amb els partits progressistes que tenen la idea boja de continuar sent progressistes i tindre una política fiscal coherent amb els seus principis. Perquè per més que s’entesten en repetir amb prou mala traça els portaveus socialistes, regalar diners als grans empresaris per detraure’ls del pressupost de tots, que és la principal eina redistribuïdora que tenim, en cap cas es pot definir com a progressista. Només cal mirar qui votarà, presumiblement, a favor d’esta iniciativa: PP, Ciudadanos, VOX i el PSPV-PSOE. Una foto realment aclaridora amb molts enemics dels serveis públics en ella.
Realment els paga la pena als socialistes fer-se esta foto? Quin és el motiu real? Estan buscant els vots de persones conservadores? Vol competir en baixar impostos contra la dreta, a vore qui pot més? Tot és per fer-se una foto amb l’oposició per tindre una imatge d’estadista que està per damunt de tot? El PSPV-PSOE camina cap a una espècie de macronisme sense ideologia? O és simplement per a estar a bones amb empresaris poderosos sacrificant ingressos necessaris per a sanitat, educació o serveis socials?
Com que este canvi en la normativa fiscal es faria via esmena a la Llei d’Acompanyament, que s’aprova a finals d’any, l’erari públic valencià estaria fent un autèntic regal de Nadal a alguns empresaris influents del nostre país.
Dèiem que la proposta era reincident. En la negociació de la Llei d’Acompanyament de 2020 ja es donà este debat. Finalment, els socialistes hi desistiren després d’una negociació dura amb Compromís i Unides Podem, on s’acordà modificar l’impost de successions i transmissions de moltes figures empresarials però no de les empreses grans o molt grans amb la intenció de respectar una certa progressivitat. Per tant, estem vivint un d’aquells moments de “torna-li la trompa al xic”, que en este cas, efectivament, li costa molts diners.
